En el Diario Ara de Cataluña: Mila Cahue: “A ser feliç també se n’aprèn, hi ha qui no valora el que li passa”
Preciosa entrevista con Lara Bonilla para el diario Ara de Cataluña.
LARA BONILLA | ACTUALITZADA EL 24/11/2015 00:00
151110PT SOCIETAT CULTURA ENTREVISTA DEL DIA MILENA CAHUE AUTORA EL CEREBRO FELIZ BARCELONA 10 11 2015 FOTO PERE TORDERA DIARI ARA
La felicitat passa pel cervell, segons sosté Mila Cahue, i és un hàbit que s’ha d’aprendre. Per fer-ho, ens serà molt útil saber gestionar les emocions, la nostra assignatura pendent, segons aquesta psicòloga.
Ningú ens ensenya a gestionar les emocions.
Fins fa poc no es parlava de les emocions de manera científica. Les emocions han format part sempre del terreny poètic i filosòfic i continuem una mica en aquest punt. Les emocions són senyals que ens dóna el cervell per adaptar-nos a un context determinat. Per exemple, quan sents por et tremolen les cames i no pots caminar. És la manera que té el cervell de dir-te: atura’t perquè hi ha alguna cosa que no pots resoldre. Fes-ho i aprèn. A vegades pots esquivar-ho, però d’altres la vida et diu que aquesta situació l’has de superar.
No hi ha emocions bones ni dolentes. ¿La clau és la gestió que en fem?
Totes les emocions són positives. La clau és el que associem després a l’emoció. Puc sentir ira, però si després hi ha retroalimentació amb pensaments automàtics o conscients i dono inputs a aquesta emoció, lògicament, creixerà. I el que hem de fer és aprendre a controlar els pensaments, que ens els fabriquem nosaltres mateixos. I puc fer-ho amb activitats, com ara caminar, que fa que el cos alliberi tota aquesta energia per a la qual s’ha preparat en lloc de descarregar-la incontroladament.
Racionals vs. emocionals.
És que ho som tot. Som una balança. En general anomenem emocional aquella persona que no gestiona adequadament les seves emocions, qui plora quan no correspon.
Quan es considera patològica una emoció?
Quan no donem la resposta que ens està demanant el cervell. Si sistemàticament donem una resposta inadequada a una emoció, i en fem un hàbit, és quan apareixen les patologies i els trastorns. Si no gestionem bé la tristesa i contínuament hi estem afegint pensaments negatius i derrotistes, com ara que no val la pena viure, apareixerà, probablement, la depressió.
La societat no accepta la tristesa o que el dol duri molt. De seguida ens hem de tornar a sentir bé.
El que no hem de fer és enfonsar-nos en la misèria, però la tristesa s’ha de sentir. El millor que pot fer el teu entorn és respectar el teu estat i acompanyar-te: “Vine a fer una passejada; no passa res si no vols parlar, però vine”. Però no et poden obligar a sentir-te d’una altra manera perquè, quan hi ha grans pèrdues, el cervell sent una pèrdua d’energia i no pots estar alegre. És important conèixer com funciona el nostre cervell.
No ens coneixem prou?
Dra. Mila Cahue 